L’herència emocional

“L’herència emocional” de Ramón Riera es un llibre de divulgació científica.

Explica l’evolució dels valors i les emocions a través de la Historia posant com exemples histories, reals o no, però molt concloents.

L’autor forma part d’un grup de psicòlegs que fa temps desenvolupen la Enquesta Mundial de Valors (EMV).

Aquestes dades i la seva experiència professional com psicòleg, li han permès escriure el llibre, del qual recollim les següent idees:



La Era dels caçadors-recol·lectors

Els homo sapiens de fa 200.000 anys van començar a tenir la capacitat de simbolitzar, es ha dir, d’imaginar i preveure el futur.
La avantatge de preveure el futur és que podien anticipar les amenaces i això els permetia organitzar-se per prevenir-les. Lo pitjor és que imaginar el futur també comporta saber que ens hem de morir.

Resum de la Era dels caçadors-recol·lectors

Hi ha un cert consens en la comunitat científica de que la capacitat col·laboradora dels “homo sapiens” es el que ha fet possible la nostra supervivència i la nostra adaptació a tots els recons del nostre planeta. La habilitat de formar grups fortament col·laboradors per aconseguir objectius comuns es la clau del nostre èxit evolutiu. Ara bé, el tipus de col·laboració que els humans han practicat, ha canviat moltíssim al llarg dels 200.000 anys de la existència del homo sapiens.

Els homo sapiens de fa 200.000 anys van començar a tenir la capacitat de simbolitzar, es ha dir, d’imaginar i preveure el futur. La avantatge de preveure el futur és que podien anticipar les amenaces i això els permetia organitzar-se per prevenir-les. Lo pitjor és que imaginar el futur també comporta saber que ens hem de morir.

Esforçar-nos a viure una vida a cop de molts esforços i molts patiments (com es vivia abans) sabent que igualment ens hem de morir resulta absurd i sense sentit. Per tant el primer repta que hem tingut tots els descendent d’aquells primers capgrossos, ha estat arribar a sentir que la vida val la pena. Van tenir que crear sistemes de valors que li donessin sentit.

A més de la capacitat d’imaginar el futur tenien la capacitat de connexió emocional, és a dir, la capacitat de construir de manera conjunta amb els altres membres de la tribu les convencions emocionals que donen sentit a la vida. Es trobaven amb altres persones amb interessos afins per celebrar festes: càntics, aquelarres, oficis religiosos… Van inventar-se les arts de la dansa, la música, la pintura, les històries que explicaven, etc. A les festes , a més de l’home fort de la tribu, l’home dominant amb el seu fetiller o bruixot, assistien els nens, i entre tots es van anar inventant les seves pròpies històries: gestes, herois, deus… Així cohesionaven la tribu per cooperar a les caceres i fer front a tribus rivals.

Els valors del grup predominaven per sobre del valor individual. Un ser humà no valia res sense estar integrat en el grup. Eren uns valors intensament gregaris que al mateix temps anul·laven el pensament propi i la diferenciació de cada persona.

La Era de la agricultura

Farà uns 10.000 anys els homo sapiens van aprendre a les tècniques del cultiu i el magatzematge d’aliments. Van aprendre a domesticar animals i cuidar ramats.
Van construir habitatges prop dels camps de cultiu.
La vida nòmada es va acabar.

Resum de la Era de la agricultura
Farà uns 10.000 anys els homo sapiens van aprendre a les tècniques del cultiu i el magatzematge d’aliments. Van aprendre a domesticar animals i cuidar ramats.
Van construir habitatges prop dels camps de cultiu i la vida nòmada es va acabar.

Els excedents alimentaris van provocar una explosió demogràfica sense precedents.
Es calcula que a l’època dels caçadors-recol·lectors havien un milió de persones, i 8.000 anys després de començar l’època de l’agricultura, sols a Roma ja vivien el milió de persones.

Aquelles condicions de vida tan noves van necessitar uns nous valors per organitzar la convivència. Van sorgir els valors jeràrquics que feien que moltes persones obeïssin a unes poques. Els poderosos donaven protecció i a canvi exigien obediència. Era una estructura piramidal, organitzada pels valors jeràrquics, on el càstig tenia un paper central. Qualsevol cosa dolenta, com les pestes, eren atribuïdes a un càstig de Déu per haver desobeït la llei divina.

Per als milers de pagesos que vivien apilonats, treballant de sol a sol als camps, ser manats era el seu destí, estava fora de discussió, era la voluntat de Déu. Tot just néixer, un infant havia d’adquirir la convicció emocional que obeir al pare, al general, al rei i a Déu era bo. Desobeir-los era dolent.

Vegem una breu llista dels valors construïts al voltant del valor central de la obediència:

La dona és inferior al home.
Els nens neixen salvatges i s’han de domesticar.
La unitat familiar és sagrada.
La sexualitat és dolenta i perillosa.
Els homosexuals desafien la suposada llei natural.
La llibertat és dolenta perquè genera desordre.
La unitat del estat es sagrada.
Els líders grandiosos proporcionen seguretat i ens defensen dels dolents.
El poble està obligat a obeir, i qui no ho fa es castigat amb contundència.

Durant la major part de la història, els lents progressos de la humanitat no han servit per millorar la qualitat de vida de la majoria de la població, sinó només per millorar el benestar dels poderosos.

En aquesta època està inclosa la Edat Mitjana. La època més negra de la Humanitat. La supremacia de les religions. Les guerres religioses. Cristians contra musulmans, catòlics contra protestants, xiïtes contra sunnites, tots contra els jueus … Apa, a matar enemics en nom del mateix Déu. A cremar les dones que consideraven bruixes, i a fer altres barbaritats.

L’enquesta Mundial de Valors (EMV)

La EMV explora de manera sistemàtica i continuada els valors que té la gent a la majoria de països del món.

Les dades de l’enquesta posa en evidencia que a tots els països del món es produeix una transformació dels valors en dos aspectes principals:

  1. Els valors sagrats es transformen en valors seculars.
  2. Els valors patriarcals es transformen en valors emancipadors.
Resum de l'Enquesta Mundial de Valors (EMV)

La EMV explora de manera sistemàtica i continuada els valors que té la gent a la majoria de països del món.

Les dades de l’enquesta posa en evidencia que a tots els països del món es produeix una transformació dels valors en dos aspectes principals:

Els valors sagrats es transformen en valors seculars.
Els valors sagrats promouen la creença que les autoritats (religioses, estatals, militars i judicials) son sagrades, fora de discussió.
Els valors seculars promouen la creença contrària.

Els valors patriarcals es transformen en valors emancipadors.
Els valors patriarcals promouen la superioritat del home sobre la dona, la autoritat estricta del pare sobre el fill, l’alta valoració de la disciplina, la llei i el ordre, l’alta valoració de l’obediència i el castic.
Els valors emancipadors promouen tot el contrari.

La màxima expansió dels valors sagrats i patriarcals es dona en les economies vesades en l’agricultura i el petroli, és a dir, en la riquesa que proporciona la terra; mentre que la màxima expansió dels valors seculars i emancipadors només és possible en les societats del coneixement.

L’any 2010 tots els països, sense excepció, son menys autocràtics i menys patriarcals que l’any 1950. Cada país al seu ritme, que no es el mateix el ritme de Suècia que el d’Espanya, o el de Somàlia, per exemple.

L’esquema evolutiu seria el següent:

* Primer hi ha una transformació del tipus de societat (agrícola -> industrial -> coneixement)
* Després la transformació dels valors de la població (patriarcals -> emancipadors)
* I finalment la transformació del règim polític (autocràtic -> democràtic)

Vegem, per zones culturals del món el percentatge d’enquestats que responen que els fills no tenen obligació d’estimar als pares que no s’ho han guanyat amb la seva actitud i la seva conducta (que els han maltractat):

* Amèrica llatina 4%,
* Àfrica: 7%,
* Islam 14%,
* Europa catòlica 26%,
* Europa protestant, 49% i
* Catalunya 32%.

Ens pot semblar que avancem massa lentament, però “homo sapiens” te uns 200.000 anys, les societats agrícoles uns 10.000 anys, les societats industrials uns 200 anys, i la societat del coneixement tot just acaba de començar.

Muts i la gàbia, una història del llibre

Un home recull un ocellet que acaba de caure del seu niu i li proposa el següent pacte:

Viuràs a casa meva en una gàbia. Cada dia la netejaré i et posaré menjar. No passaràs fred i estaràs protegit dels depredadors.

A canvi només et demano que em cantis cada dia per consolar-me de la soledat que pateixo.

Resum de Muts i la gàbia, una història del llibre

Un home recull un ocellet que acaba de caure del seu niu i li proposa el següent pacte:

Viuràs a casa meva en una gàbia. Cada dia la netejaré i et posaré menjar. No passaràs fred i estaràs protegit dels depredadors.

A canvi només et demano que em cantis cada dia per consolar-me de la soledat que pateixo.

El ocellet indefens i esporuguit va sentir que se li obria el cel. En condicions molt adverses, obtenir seguretat a canvi de submissió es rebut com un regal del cel. Va acceptar el tracte.

Dins de la gàbia es va fer gran i fort. El sentiment de pànic i indefensió es va anar atenuant. Mirava per la finestra els ocells del jardí com voletejaven i piulaven lliures i se sentia cada cop més trist. La gàbia es va convertir en una presó fosca i trista.

Un dia l’amo es va descuidar de tancar la porta de la gàbia. L’ocell es va trobar amb dos opcions: aprofitar per ser lliure o continuar amb la seguretat de la gàbia.

Quan l’amo va tornar es va trobar la porta oberta i el ocell dins. Ho va interpretar com un senyal de estimació.

L’ocell va oblidar els seus somnis de llibertat. També va acabar oblidant que cantava per por. La tristesa li anava en augment i tot va acabar sent com una mort en vida.

Conclusió

Els valors que promouen la submissió a canvi de protecció estan sempre en tensió amb els que promouen la llibertat.

En les societats agrícoles i patriarcals rígidament  jeràrquiques la submissió a canvi de protecció era el principi organitzador de la convivència. En les societats post industrials i democràtiques hi ha hagut una expansió sense precedents dels valors basats en la llibertat.

M’agrada que t’agradi que m’agrada

L’autor del llibre, en Ramón Riera, pensa que l’historia que conta Empar Moliner, és la d’ella mateixa parlant amb la seva filla.

 – Una pregunta mama – fa la nena.

– Digues filla

– Diu el Jan Cutrina que el tió sou vosaltres

Resum de M’agrada que t’agradi el que m’agrada

Les cries humanes son entrenades des de molt petites per il·lusionar-se en infinitat de coses de manera que no hi quedi espai per pensar en la mort. Els adults injecten als infants la il·lusió de viure. Els organitzen festes d’aniversari perquè es convencin que fer anys es molt important i fer-se adults es enormement engrescador.

Hem de captar els nostres petits en les edats en què les seves ments encara són manipulables perquè passin a formar part de la nostra cultura, dels nostres valors, de estimar i de ser estimats, de confiar i ser de confiança.

L’autor del llibre, en Ramón Riera, pensa que l’historia que conta Empar Moliner, és la d’ella mateixa parlant amb la seva filla.

– Una pregunta mama – fa la nena.

– Digues filla

– Diu el Jan Cutrina que el tió sou vosaltres

La mare deixa el llibre que llegia. Aquesta pregunta sempre arriba massa d’hora, però arriba.

– Tu que creus?

– Que sí

– Doncs sí

La nena mira la seva mara amb els ulls brillants perquè li sap greu que aquell tronc tan simpàtic no estigui viu.

– A mi ja m’ho semblava una mica. I el ratolí de les dents, tampoc existeix?

– Tampoc

– I els reis tampoc?

– Tampoc. – I les dues s’abracen – I avui què farem?, el farem cagar?

– Esclar que sí, si tu ho vols.

– Si mama. L’hem de fer cagar i hem de fer veure que no se res. Hem de dissimular, mama. Perquè imagina’t quin disgust tindrien el papa i la iaia i els tiets si sabessin que ja ho sé…

 

Conclusió

Primer la nena es captada pels adults per il·lusionar-se per les tradicions nadalenques, però quan la petita adquireix la capacitat reflexiva, descobreix l’engany.

I llavors la meravellosa biologia dels nostres cervells propicia el fenomen següent: La filla en lloc d’agafar aquell tros de tronc i fotre-l’hi pel cap a la mare, s’afegeix espontàniament a la tasca de crear una il·lusió sustentadora per al “papa, la iaia i els tiets”.

A la nena d’aquesta història li agrada la màgia d’un tronc que caga regals. Com els agradava als nostres avantpassats fer rituals amb troncs morts que donessin fruits quan arribaven les nits llargues i fredes i els arbres morien transitòriament. Volien tenir la convicció que vivien en un mon segur i predictible, on després de l’hivern ve la primavera i els seus fruits.

A la nena de l’historia li agrada fer cagar el tió i que els adults cantin i aplaudeixin al seu voltant.

Quan descobreix el secret, li continua agradant que als adults els agradi que a ella li agradi. Per això continua picant amb totes les seves forces per generar aquesta satisfacció compartida.

Altres histories del llibre

Abraham, disposat a matar al seu fill
Madame Bovary
Quim Monzó
La rentadora màgica
La infància de Freud
Salvador Dalí
…..

Relació d’altres histories del llibre

L’historia d’Adan i Eva
El Codi d’Hammurabi
Abraham, disposat a matar al seu fill
La Història de Jesús
Don Quixot
Madame Bovary
Sigmund Freud
Els soldats de Vietnam
Quim Monzó
La rentadora màgica
L’home que no sabia plorar
Nit de noces
L’herència d’en Dan
Les dones que no miraven els seus fills
La infància de Freud
Èdip
El dilema de l’Huma
John Bowlby
La Laura, dos anys i sola a l’hospital
Donald Winncott
Els dos germans valents
El meu paisatge predilecte
L’expulsió del Paradís
Tranströmer
Les neurones mirall
Tomàs: “Si tu tens por, jo també”
Stolorow
Manuel Baixauli
Salvador Dalí
L’email d’un col·lega
La història més trista
El viatge de Joan Sales
Orfes per sempre

L’herència emocional

“L’herència emocional” de Ramón Riera es un llibre de divulgació científica.

Explica l’evolució dels valors i les emocions a través de la Historia posant com exemples histories, reals o no, però molt concloents.

L’autor forma part d’un grup de psicòlegs que fa temps desenvolupen la Enquesta Mundial de Valors (EMV).

Aquestes dades i la seva experiència professional com psicòleg, li han permès escriure el llibre, del qual recollim les següent idees:

La Era dels caçadors-recol·lectors

Els homo sapiens de fa 200.000 anys van començar a tenir la capacitat de simbolitzar, es ha dir, d’imaginar i preveure el futur.
La avantatge de preveure el futur és que podien anticipar les amenaces i això els permetia organitzar-se per prevenir-les. Lo pitjor és que imaginar el futur també comporta saber que ens hem de morir.

Resum de la Era dels caçadors-recol·lectors

Hi ha un cert consens en la comunitat científica de que la capacitat col·laboradora dels “homo sapiens” es el que ha fet possible la nostra supervivència i la nostra adaptació a tots els racons del nostre planeta. La habilitat de formar grups fortament col·laboradors per aconseguir objectius comuns es la clau del nostre èxit evolutiu. Ara bé, el tipus de col·laboració que els humans han practicat, ha canviat moltíssim al llarg dels 200.000 anys de la existència del homo sapiens.

Els homo sapiens de fa 200.000 anys van començar a tenir la capacitat de simbolitzar, es ha dir, d’imaginar i preveure el futur. La avantatge de preveure el futur és que podien anticipar les amenaces i això els permetia organitzar-se per prevenir-les. Lo pitjor és que imaginar el futur també comporta saber que ens hem de morir.

Esforçar-nos a viure una vida a cop de molts esforços i molts patiments (com es vivia abans) sabent que igualment ens hem de morir resulta absurd i sense sentit. Per tant el primer repta que hem tingut tots els descendent d’aquells primers capgrossos, ha estat arribar a sentir que la vida val la pena. Van tenir que crear sistemes de valors que li donessin sentit.

A més de la capacitat d’imaginar el futur tenien la capacitat de connexió emocional, és a dir, la capacitat de construir de manera conjunta amb els altres membres de la tribu les convencions emocionals que donen sentit a la vida. Es trobaven amb altres persones amb interessos afins per celebrar festes: càntics, aquelarres, oficis religiosos… Van inventar-se les arts de la dansa, la música, la pintura, les històries que explicaven, etc. A les festes , a més de l’home fort de la tribu, l’home dominant amb el seu fetiller o bruixot, assistien els nens, i entre tots es van anar inventant les seves pròpies històries: gestes, herois, deus… Així cohesionaven la tribu per cooperar a les caceres i fer front a tribus rivals.

Els valors del grup predominaven per sobre del valor individual. Un ser humà no valia res sense estar integrat en el grup. Eren uns valors intensament gregaris que al mateix temps anul·laven el pensament propi i la diferenciació de cada persona.

La Era de la agricultura

Farà uns 10.000 anys els homo sapiens van aprendre a les tècniques del cultiu i el magatzematge d’aliments. Van aprendre a domesticar animals i cuidar ramats.
Van construir habitatges prop dels camps de cultiu.
La vida nòmada es va acabar.

Resum de la Era de la agricultura

Farà uns 10.000 anys els homo sapiens van aprendre a les tècniques del cultiu i el magatzematge d’aliments. Van aprendre a domesticar animals i cuidar ramats.
Van construir habitatges prop dels camps de cultiu i la vida nòmada es va acabar.

Els excedents alimentaris van provocar una explosió demogràfica sense precedents.
Es calcula que a l’època dels caçadors-recol·lectors havien un milió de persones, i 8.000 anys després de començar l’època de l’agricultura, sols a Roma ja vivien el milió de persones.

Aquelles condicions de vida tan noves van necessitar uns nous valors per organitzar la convivència. Van sorgir els valors jeràrquics que feien que moltes persones obeïssin a unes poques. Els poderosos donaven protecció i a canvi exigien obediència. Era una estructura piramidal, organitzada pels valors jeràrquics, on el càstig tenia un paper central. Qualsevol cosa dolenta, com les pestes, eren atribuïdes a un càstig de Déu per haver desobeït la llei divina.

Per als milers de pagesos que vivien apilonats, treballant de sol a sol als camps, ser manats era el seu destí, estava fora de discussió, era la voluntat de Déu. Tot just néixer, un infant havia d’adquirir la convicció emocional que obeir al pare, al general, al rei i a Déu era bo. Desobeir-los era dolent.

Vegem una breu llista dels valors construïts al voltant del valor central de la obediència:

La dona és inferior al home.
Els nens neixen salvatges i s’han de domesticar.
La unitat familiar és sagrada.
La sexualitat és dolenta i perillosa.
Els homosexuals desafien la suposada llei natural.
La llibertat és dolenta perquè genera desordre.
La unitat del estat es sagrada.
Els líders grandiosos proporcionen seguretat i ens defensen dels dolents.
El poble està obligat a obeir, i qui no ho fa es castigat amb contundència.

Durant la major part de la història, els lents progressos de la humanitat no han servit per millorar la qualitat de vida de la majoria de la població, sinó només per millorar el benestar dels poderosos.

En aquesta època està inclosa la Edat Mitjana. La època més negra de la Humanitat. La supremacia de les religions. Les guerres religioses. Cristians contra musulmans, catòlics contra protestants, xiïtes contra sunnites, tots contra els jueus … Apa, a matar enemics en nom del mateix Déu. A cremar les dones que consideraven bruixes, i a fer altres barbaritats.

L'enquesta Mundial de Valors (EMV)

La EMV explora de manera sistemàtica i continuada els valors que té la gent a la majoria de països del món.

Les dades de l’enquesta posa en evidencia que a tots els països del món es produeix una transformació dels valors en dos aspectes principals:

  1. Els valors sagrats es transformen en valors seculars.
  2. Els valors patriarcals es transformen en valors emancipadors.

Resum de l'Enquesta Mundial de Valors (EMV)

La EMV explora de manera sistemàtica i continuada els valors que té la gent a la majoria de països del món.

Les dades de l’enquesta posa en evidencia que a tots els països del món es produeix una transformació dels valors en dos aspectes principals:

Els valors sagrats es transformen en valors seculars.
Els valors sagrats promouen la creença que les autoritats (religioses, estatals, militars i judicials) son sagrades, fora de discussió.
Els valors seculars promouen la creença contrària.

Els valors patriarcals es transformen en valors emancipadors.
Els valors patriarcals promouen la superioritat del home sobre la dona, la autoritat estricta del pare sobre el fill, l’alta valoració de la disciplina, la llei i el ordre, l’alta valoració de l’obediència i el castic.
Els valors emancipadors promouen tot el contrari.

La màxima expansió dels valors sagrats i patriarcals es dona en les economies vesades en l’agricultura i el petroli, és a dir, en la riquesa que proporciona la terra; mentre que la màxima expansió dels valors seculars i emancipadors només és possible en les societats del coneixement.

L’any 2010 tots els països, sense excepció, son menys autocràtics i menys patriarcals que l’any 1950. Cada país al seu ritme, que no es el mateix el ritme de Suècia que el d’Espanya, o el de Somàlia, per exemple.

L’esquema evolutiu seria el següent:

* Primer hi ha una transformació del tipus de societat (agrícola -> industrial -> coneixement)
* Després la transformació dels valors de la població (patriarcals -> emancipadors)
* I finalment la transformació del règim polític (autocràtic -> democràtic)

Vegem, per zones culturals del món el percentatge d’enquestats que responen que els fills no tenen obligació d’estimar als pares que no s’ho han guanyat amb la seva actitud i la seva conducta (que els han maltractat):

* Amèrica llatina 4%,
* Àfrica: 7%,
* Islam 14%,
* Europa catòlica 26%,
* Europa protestant, 49% i
* Catalunya 32%.

Ens pot semblar que avancem massa lentament, però “homo sapiens” te uns 200.000 anys, les societats agrícoles uns 10.000 anys, les societats industrials uns 200 anys, i la societat del coneixement tot just acaba de començar.

Muts i la gàbia, una història del llibre

Un home recull un ocellet que acaba de caure del seu niu i li proposa el següent pacte:

Viuràs a casa meva en una gàbia. Cada dia la netejaré i et posaré menjar. No passaràs fred i estaràs protegit dels depredadors.

A canvi només et demano que em cantis cada dia per consolar-me de la soledat que pateixo.

Resum de Muts i la gàbia, una història del llibre

Un home recull un ocellet que acaba de caure del seu niu i li proposa el següent pacte:

Viuràs a casa meva en una gàbia. Cada dia la netejaré i et posaré menjar. No passaràs fred i estaràs protegit dels depredadors.

A canvi només et demano que em cantis cada dia per consolar-me de la soledat que pateixo.

El ocellet indefens i esporuguit va sentir que se li obria el cel. En condicions molt adverses, obtenir seguretat a canvi de submissió es rebut com un regal del cel. Va acceptar el tracte.

Dins de la gàbia es va fer gran i fort. El sentiment de pànic i indefensió es va anar atenuant. Mirava per la finestra els ocells del jardí com voletejaven i piulaven lliures i se sentia cada cop més trist. La gàbia es va convertir en una presó fosca i trista.

Un dia l’amo es va descuidar de tancar la porta de la gàbia. L’ocell es va trobar amb dos opcions: aprofitar per ser lliure o continuar amb la seguretat de la gàbia.

Quan l’amo va tornar es va trobar la porta oberta i el ocell dins. Ho va interpretar com un senyal de estimació.

L’ocell va oblidar els seus somnis de llibertat. També va acabar oblidant que cantava per por. La tristesa li anava en augment i tot va acabar sent com una mort en vida.

Conclusió

Els valors que promouen la submissió a canvi de protecció estan sempre en tensió amb els que promouen la llibertat.

En les societats agrícoles i patriarcals rígidament  jeràrquiques la submissió a canvi de protecció era el principi organitzador de la convivència. En les societats post industrials i democràtiques hi ha hagut una expansió sense precedents dels valors basats en la llibertat.

M’agrada que t’agradi que m’agrada

L’autor del llibre, en Ramón Riera, pensa que l’historia que conta Empar Moliner, és la d’ella mateixa parlant amb la seva filla.

– Una pregunta mama – fa la nena.

– Digues filla

– Diu el Jan Cutrina que el tió sou vosaltres

Resum de M’agrada que t’agradi el que m’agrada

Les cries humanes son entrenades des de molt petites per il·lusionar-se en infinitat de coses de manera que no hi quedi espai per pensar en la mort. Els adults injecten als infants la il·lusió de viure. Els organitzen festes d’aniversari perquè es convencin que fer anys es molt important i fer-se adults es enormement engrescador.

Hem de captar els nostres petits en les edats en què les seves ments encara són manipulables perquè passin a formar part de la nostra cultura, dels nostres valors, de estimar i de ser estimats, de confiar i ser de confiança.

L’autor del llibre, en Ramón Riera, pensa que l’historia que conta Empar Moliner, és la d’ella mateixa parlant amb la seva filla.

– Una pregunta mama – fa la nena.

– Digues filla

– Diu el Jan Cutrina que el tió sou vosaltres

La mare deixa el llibre que llegia. Aquesta pregunta sempre arriba massa d’hora, però arriba.

– Tu que creus?

– Que sí

– Doncs sí

La nena mira la seva mara amb els ulls brillants perquè li sap greu que aquell tronc tan simpàtic no estigui viu.

– A mi ja m’ho semblava una mica. I el ratolí de les dents, tampoc existeix?

– Tampoc

– I els reis tampoc?

– Tampoc. – I les dues s’abracen – I avui què farem?, el farem cagar?

– Esclar que sí, si tu ho vols.

– Si mama. L’hem de fer cagar i hem de fer veure que no se res. Hem de dissimular, mama. Perquè imagina’t quin disgust tindrien el papa i la iaia i els tiets si sabessin que ja ho sé…

 

Conclusió

Primer la nena es captada pels adults per il·lusionar-se per les tradicions nadalenques, però quan la petita adquireix la capacitat reflexiva, descobreix l’engany.

I llavors la meravellosa biologia dels nostres cervells propicia el fenomen següent: La filla en lloc d’agafar aquell tros de tronc i fotre-l’hi pel cap a la mare, s’afegeix espontàniament a la tasca de crear una il·lusió sustentadora per al “papa, la iaia i els tiets”.

A la nena d’aquesta història li agrada la màgia d’un tronc que caga regals. Com els agradava als nostres avantpassats fer rituals amb troncs morts que donessin fruits quan arribaven les nits llargues i fredes i els arbres morien transitòriament. Volien tenir la convicció que vivien en un mon segur i predictible, on després de l’hivern ve la primavera i els seus fruits.

A la nena de l’historia li agrada fer cagar el tió i que els adults cantin i aplaudeixin al seu voltant.

Quan descobreix el secret, li continua agradant que als adults els agradi que a ella li agradi. Per això continua picant amb totes les seves forces per generar aquesta satisfacció compartida.

Altres histories del llibre

Abraham, disposat a matar al seu fill
Madame Bovary
Quim Monzó
La rentadora màgica
La infància de Freud
Salvador Dalí
…..

Relació d’altres histories del llibre

L’historia d’Adan i Eva
El Codi d’Hammurabi
Abraham, disposat a matar al seu fill
La Història de Jesús
Don Quixot
Madame Bovary
Sigmund Freud
Els soldats de Vietnam
Quim Monzó
La rentadora màgica
L’home que no sabia plorar
Nit de noces
L’herència d’en Dan
Les dones que no miraven els seus fills
La infància de Freud
Èdip
El dilema de l’Huma
John Bowlby
La Laura, dos anys i sola a l’hospital
Donald Winncott
Els dos germans valents
El meu paisatge predilecte
L’expulsió del Paradís
Tranströmer
Les neurones mirall
Tomàs: “Si tu tens por, jo també”
Stolorow
Manuel Baixauli
Salvador Dalí
L’email d’un col·lega
La història més trista
El viatge de Joan Sales
Orfes per sempre

Escardó Interactius

Webs - Records i catàlegs interactius.
Webs - Recuerdos y catálogos interactivos.
CDs - DVDs

Pots contactar-nos a:

Nos puedes contactar en:
Tel: 607 283 937
info@escardo.eu